Entradas

Reflexionant sobre l´assignatura.

Imagen
  En primer lloc, agrair a les tres mestres, Daniel Martos, Irene Moya i Cristina Mora per el seu esforç de realitzar el major nombre de pràctiques possibles i també variades possibles, ja que aquesta pandèmia mundial afecta i prou a la nostra rama educativa, la educació física. A continuació, utilitzar a persones experimentades i professionals en esports més minoritaris com són l´esgrima, el colp-ball i el datchball, ha donat un plus d´innovació en aquesta assignatura. Mitjançant aquests nous esports, hem pogut gaudir un poc més de l´activitat i l´educació física que es pot utilitzar a Primària. En aquest 4 t i últim curs m´he quedat amb una certa sensació de no haver aprés tot el que haguera pogut, i no per l´actuació del professorat, si no per la pandèmia en la qual ens està tocant viure. Pense que si no visquérem en aquesta pandèmia, haguérem pogut practicar i visualitzar mols més esports i moltes més modalitats d´impartir sessions d´educació física a Primària del

8a tasca: Reflexió sobre avaluació o qualificació

En aquesta última entrada, parlaré de quina és, baix el meu punt de vista, la millor forma de saber quin rendiment acadèmic i nocions té l´alumnat sobre un tema en concret: Avaluació o Qualificació.                Trobe que l´actual currículum, en qualsevol assignatura, és centra massa en qualificar       ( o siga, en posar “x” nota a un/a alumne), en compte de centrar-se en qualificar ( jo preferiria avaluar) el procés seguit per l´alumnat en el procés d´adquisició d´un determinat concepte o coneixement.                Des de el meu punt de vista, l´actual currículum incita a que l´alumnat es dedique a memoritzar els coneixements en compte de tindre un procés d´aprenentatge més actiu i qualitatiu, ja que actualment el que passa ( tant observant-ho en les meues pràctiques a escoles com en la meua experiència en el sistema educatiu com alumne) és que l´alumnat “vomita” els conceptes en un paper, anomenat examen, el qual és l´encarregat de posar una nota i de decidir purament objecti

7a tasca: Currículum EF

Imagen
En aquesta entrada, comentaré breument la meua opinió de l´actual currículum d´educació física, basant-me amb la meua experiència i amb un arxiu de la : “ Federación Española de Asociaciones de Docentes de Educación Física (FEADEF)”, el qual data de 2016.                Al currículum d´educació física existeixen sis blocs, on els primers 5 blocs s´encarreguen de la motricitat ( tant fina com gruixuda) de l´alumnat, mentre que el sisè bloc tracta de la transversalitat de l´educació física en relació amb altres assignatures de la Primària. A més a més, al document existeixen indicadors d´èxit i criteris d´avaluació, els quals deurien d´aparèixer també al currículum ja que són vital ajuda per als docents i també poden servir per enriquir el currículum. En tot cas, em basaré en tres aspectes clau d´aquest text esmentat abans, intentant fer una crítica constructiva en millora de l´actua currículum, ja que qualsevol currículum mai estarà ben fet, ja que sempre es podrà millorar i indagar m

5a tasca: Bosaball

Imagen
  En aquesta entrada, parlaré i explicaré breument l´esport de la nostra unitat didàctica, el qual és el “Bosaball”. Sincerament, aquesta no era ni la primera ni la segona nostra opció, ja que abans teníem esports alternatius com el “colpbol” o el “ quidditch”, però al haver altres grups que elegiren aquest esport, ens decantarem finalment per aquest. La principal idea o fonament teòric i didàctic de l´elecció d´aquest esport és que, al utilitzar matalassets ( en castellà, “colchoneta”), suposa un atractiu especial i únic en l´alumnat de Primària, ja que en molt comptades ocasions han pogut utilitzar matalassets i a més, poder manipular i colpejar una pilota o baló damunt d´elles. En últim lloc, vos deixe una infografia on explique en format póster aquest esport alternatiu.

6a tasca: Colpbol i Datchball

Imagen
  En aquesta 6a tasca, tractaré de donar les meues impressions sobre els esports alternatius practicats hui, com son el colpball i el datchball.                En primer lloc, mencionar que els dos jocs/esports alternatius han sigut tractats d´una forma una mica massa teòrics, ja que des de el meu punt de vista, hauríem aprofitat millor i aprés millor les distintes regles i funcionaments d´aquests esports si en compte de veure un vídeo d´una competència, haguérem començat a jugar i el professor que ens presentava els dos esports ens haguera fet pauses explicant aquelles normes o fets que no estàvem fent correctament dins de les normes, produint així un procés cognitiu més actiu, ja que mentre veiem el vídeo, entraven signes d´avorriment en la major part dels meus companys i meua també. Llevat d´açò, al ser esports alternatius i no tindre tanta influència social com altres esports més majoritaris o amb més quantitat de practicants, aquests dos esports es practiquen d´una forma menys a

4a tasca: esgrima

Imagen
            En aquesta entrada, parlaré de la meua vivència que he tingut amb la modalitat d´esgrima aplicada a l´educació física de primària de mà de l´esportista i professora de la Universitat Catòlica de València, Laura Ruiz Sanchis.           En primer lloc, mencionar que el meu coneixement i contacte amb l´esgrima, tant en primera persona com mitjançant medis audiovisuals, era pràcticament nul, ja que només havia pogut presenciar una mica d´aquest esport en els jocs olímpics, i sincerament, no durava gairebé molt visualitzant aquest. La pràctica de hui m´ha paregut prou divertida i aprofitada, ja que he pogut conèixer un altre esport i una altra forma d´impartir sessions d´educació física als centres de Primària. Per altra banda, encara que m´ha paregut interessant, pense que introduir l´esgrima en una programació didàctica d´educació física a curt termini no el veig viable perquè amb una sola sessió coneixent l´esgrima, sincerament, no puc assolir ni aprendre totes les metodologi

3a tasca: nit al trinquet de la UPV.

Imagen
  En aquest cas compartiré la meua experiència al trinquet situat dins del campus universitari de la Universitat Politènica de València i les distintes sorpreses i reflexions que puc extraure d´aquesta experiència.           En primer lloc, imaginar l´existència d´un trinquet, en condicions i amb molts detalls històrics de la pilota valenciana, ja hem costava imaginar-ho, però l´existència d´este amb tots els seus ingredients interns en el campus d´una Universitat a València, mai m´haguera pogut imaginar això. Abans d´entrar en aquest, jo m´imaginava un trinquet molt corrent, complint els mínims “viables” per poder jugar i poc més, sense cap floritura ni res, però al entrar en ell, veure la seua gran dimensió, les seues nombroses sales dedicades a l´historia d´aquest joc i les distintes grades que podien abastar un nombre important de públic, vaig tindre la impressió de que aquest trinquet podria allotjar el màxim torneig a nivell competitiu de pilota valenciana, ja que estava molt b